15 de set. 2017

Berlin

Els Alps??
 Escapada a Berlin. Tres dies per revisitar, 11 anys més tard, una ciutat que em va encantar al seu moment, i que aquest any, tot i la pluja dels primers dos dies, no em decep per  res. Repetiré les visites clàssiques i imprescindibles, copsant altre cop l'encant d'aquesta ciutat.  Tal i com ens diu un guía de Sandesman, una agència que us recomano, Berlin no és la més maca però si la més, i amb diferencia, interessant de les capitals europees.
La Nefertiti!!

Al Pergamon Museum
 I poca cosa més a dir, disfrutem del caminar, del metro, del silenci a tot arreu, del sol quan sortirà, del curriwurst, del riu...
Un casament, como no!!

Des de la Torre de televisió, el rellotge universal

Est Side Gallery
 I poca cosa més, les imatges ho diuen tot, tot i que no hi ha imatges de les obres que canvien el paisatge. Aquesta ha estat la gran diferencia, les obres que envaeixen tots els espais, i que canvien la fesonomia d'aquesta magnífica ciutat. En uns anys quedarà algún retall de mur?
Sony Gallery

Check Point Charlie

Gendarmerplatz

l'Ampelman!!

A Friedrichstrasse, gal.leries pijes..

La Porta de Brandenburg

Encara hi ha pedres del mur!

Surt el sol!

L'esglèsia de la memòria

Como no, candaus...

Un tomb pel riu Spree

Berliner Dom

Parisi Platz

Pati okupa

YAAM, al riu

Cúpula del Reichstat

29 d’ag. 2017

Art mural a Penelles

Dos visites en un curt plaç de 3 setmanes per visitar Penelles i disfrutar amb els murals a l'aire lliure que embelleixen la població. Iniciativa del poble, que ha vist com els turistes d'arreu passegem visitant els racons d'un poble fins ara ben tranquil. N'estan orgullosos!!
Un del primers




 Fins a 54 pintures. No és tan fácil formar part i poder fer un mural en aquest poble. Artistes d'arreu hi participen. Val la pena el resultat, tot i que algunes pintures destaquen sobre les altres, i els gustos personals són ben diferents....






Per acabar una visita al divertit laberint del panís al poble de la vora, Castelleserà, completaran una tarda molt ben aprofitada. 

10 d’ag. 2017

Camino Primitivo. Final. Lugo-Lleida

Pel sol, venta ambulant
 Tot i que ahir vaig caminar molt bé, les petites ferides del peu em donen molt malestar i m'impedirà caminar durant la tarda.  Com va dir la Johana  alemanya el primer dia: "not pain, not glory"... Després d'una nit de força molestia decideixo acabar a Lugo aquest camí. Em sap greu no arribar a Santiago, però també crec i sento que serà feixuc continuar caminant tal i com tinc els peus.
Catedral
 A primera hora m'acomiado dels companys que continuaran caminant. Es fa estrany quedar-me sola a l'alberg, mentre veig com marxen, cadascú al seu pas, cadascú amb la seva història, la seva motivació, la seva experiencia. La meva acaba aquí avui.
A la plaça...
 Aconseguiré un bitllet de tren per la tarda i dedicaré el dia a visitar la ciutat. Lugo m'enamora, petiteta, rodejada per una preciosa muralla, encara dels romans. Visitaré les esglèsies, la catedral, el museu, la plaça on romandré hores llegint i observant la nova tanda de peregrins que arriben avui. A molts els conec, ja que vaig iniciar el camí amb alguns d'ells. Altres, com jo, també paren. Ens saludem com vells amics, que estrany oi?
Lugo, segons la Maruja Mallo

Al museu

Carretejant...

Muralla
 El cos s'anirà posant a lloc, i ja sense tant dolor podré dir adéu a aquesta ciutat i iniciar el camí a la meva normalitat. Sortiré de la bombolla que és el Camino, on com em va dir el primer dia una senyora asturiana: "en el camino todo es más bonito", i és així en veritat. Difícil de definir si no s'ha viscut aquesta situació on gent que no té res a veure comparteix un tram, uns dies especials, i una vivència personal, diferent per cadascú...
 
Torno contenta cap a casa. Sé que els meus companys durant uns dies arribaran i m'ho faran saber. Em diran que l'arribada ha estat emocionant, i també com una feria... hi ha tanta gent que arriba, tantes i tantes i tantes històries. Continúo i continuaré recomanant fer-ne l'experiència, evitant dates massificades. Val la pena.
Passejant per les muralles

Camino Primitivo. VIII. O Cadavo-Lugo

Autorretrat
 Avui serà una jornada llarga. Seran 30km i escaig que, a priori, ens semblen poca cosa, ja que són molt plans, tenint en compte d'on venim.... La primera mitat del camí serà un passeig agradable entre boscos i congostras, sense massa llocs on parar...
Peregrins
 Caminem. Com que som molts més ara ens trobem i retrobem i compartim el camí, ara avanço jo, ara tu... ara parem, ara ens ajudem, ara ens passem un ibuprofeno.... La colla de les xiques gregues, en Joel de Singapur i en Liam, amb el seu digeridooo, porten una bona marxa avui. A més a més comparteixen música per acompanyar, i la veritat, així  el camí es fa menys feixuc.. El millor moment serà quan posin Edith Piaf, i tots ens posem a cantar a cor: non, rien de rien... fins i tot la Delfine, a qui pocs hem escoltat la veu, cantarà a grito pelado... Genial!
És així, oi?

En una creu de terme

Surt el sol..

Passa la vida

Camí....
 El camí anirà deixant a poc a poc els boscos i ens farà arribar a Lugo bordejant la carretera. La calor apreta i els últims km es faran pesats. L'arribada a Lugo, compensarà l'avorriment del camí. L'alberg de peregrins es trova tot just passar la muralla. Allà mateix, un dels indicadors marca 99,583km fins a Santiago.

Quotidianitat

A punt d'entrar al Lugo antic, molt apropiat...

Porta Toledana, per aquí va entrar el rei a Lugo....
Es veu que fins fa poc posava 104 km, però el nou marcatge del camí n'ha tret 4 i escaig. Per nosaltres millor, ja queda menys!!