10 d’ag. 2017

Camino Primitivo. Final. Lugo-Lleida

Pel sol, venta ambulant
 Tot i que ahir vaig caminar molt bé, les petites ferides del peu em donen molt malestar i m'impedirà caminar durant la tarda.  Com va dir la Johana  alemanya el primer dia: "not pain, not glory"... Després d'una nit de força molestia decideixo acabar a Lugo aquest camí. Em sap greu no arribar a Santiago, però també crec i sento que serà feixuc continuar caminant tal i com tinc els peus.
Catedral
 A primera hora m'acomiado dels companys que continuaran caminant. Es fa estrany quedar-me sola a l'alberg, mentre veig com marxen, cadascú al seu pas, cadascú amb la seva història, la seva motivació, la seva experiencia. La meva acaba aquí avui.
A la plaça...
 Aconseguiré un bitllet de tren per la tarda i dedicaré el dia a visitar la ciutat. Lugo m'enamora, petiteta, rodejada per una preciosa muralla, encara dels romans. Visitaré les esglèsies, la catedral, el museu, la plaça on romandré hores llegint i observant la nova tanda de peregrins que arriben avui. A molts els conec, ja que vaig iniciar el camí amb alguns d'ells. Altres, com jo, també paren. Ens saludem com vells amics, que estrany oi?
Lugo, segons la Maruja Mallo

Al museu

Carretejant...

Muralla
 El cos s'anirà posant a lloc, i ja sense tant dolor podré dir adéu a aquesta ciutat i iniciar el camí a la meva normalitat. Sortiré de la bombolla que és el Camino, on com em va dir el primer dia una senyora asturiana: "en el camino todo es más bonito", i és així en veritat. Difícil de definir si no s'ha viscut aquesta situació on gent que no té res a veure comparteix un tram, uns dies especials, i una vivència personal, diferent per cadascú...
 
Torno contenta cap a casa. Sé que els meus companys durant uns dies arribaran i m'ho faran saber. Em diran que l'arribada ha estat emocionant, i també com una feria... hi ha tanta gent que arriba, tantes i tantes i tantes històries. Continúo i continuaré recomanant fer-ne l'experiència, evitant dates massificades. Val la pena.
Passejant per les muralles

Camino Primitivo. VIII. O Cadavo-Lugo

Autorretrat
 Avui serà una jornada llarga. Seran 30km i escaig que, a priori, ens semblen poca cosa, ja que són molt plans, tenint en compte d'on venim.... La primera mitat del camí serà un passeig agradable entre boscos i congostras, sense massa llocs on parar...
Peregrins
 Caminem. Com que som molts més ara ens trobem i retrobem i compartim el camí, ara avanço jo, ara tu... ara parem, ara ens ajudem, ara ens passem un ibuprofeno.... La colla de les xiques gregues, en Joel de Singapur i en Liam, amb el seu digeridooo, porten una bona marxa avui. A més a més comparteixen música per acompanyar, i la veritat, així  el camí es fa menys feixuc.. El millor moment serà quan posin Edith Piaf, i tots ens posem a cantar a cor: non, rien de rien... fins i tot la Delfine, a qui pocs hem escoltat la veu, cantarà a grito pelado... Genial!
És així, oi?

En una creu de terme

Surt el sol..

Passa la vida

Camí....
 El camí anirà deixant a poc a poc els boscos i ens farà arribar a Lugo bordejant la carretera. La calor apreta i els últims km es faran pesats. L'arribada a Lugo, compensarà l'avorriment del camí. L'alberg de peregrins es trova tot just passar la muralla. Allà mateix, un dels indicadors marca 99,583km fins a Santiago.

Quotidianitat

A punt d'entrar al Lugo antic, molt apropiat...

Porta Toledana, per aquí va entrar el rei a Lugo....
Es veu que fins fa poc posava 104 km, però el nou marcatge del camí n'ha tret 4 i escaig. Per nosaltres millor, ja queda menys!!
 

6 d’ag. 2017

Camino Primitivo. VII. A Fonsagrada-O Cadavo

Cementiri
 Ja som a Galicia, i com és habitual aquests dies començarem a caminar amb boira i fresqueta per acabar a migdia sota un sol de justícia, i sembla que cada dia és igual. Avui encararem la pujada més temuda, segons la biblia del peregrino: la página d'Eroski sobre el Camino de Santiago, que és la referencia per la majoria de nosaltres.
Familia

Antic hospital de peregrinos
 Cansats com anem, i ja tocadillos, costa d'entendre que encara toqui pujar, i fer l'anomenada A costa del sapo, que segons la guía es fa gairebé trepant.... uf... finalment quan hi arribarem no será res diferent del que hem fet els altres dies... Com són els que fan les guies! però millor així...
Caminant

Merescut descans

Baloo, un encant...
 A poc a poc el paisatge ha anat canviant, i tot i que trobem molt bosc i passem per les "congostras", aquestes pistes entre bosc que són precioses,  els dies de boire encara més, el terreny és més pla, i més avorridot. Comencem a trobar més trams de carretera, i els pobles han perdut, per al meu gust, una mica d'encant. És un camí solitari, i els pobles que passem no tenen ni bar en molts casos. Cal anar ben proveït per poder ser autònom...
Sincretisme
 Aquesta solitud espanta i també agrada. Et fa sentir sol i també lliure, sense veure't com un usuari, un client més amb qui fer negoci, com pot passar en algún tram del camí francés, ja molt a la vora..
Sabem que ens hi acosten i que perdrem aquest encant que ens agrada i ens fa sentir tan a gust... En Lucas no podrà dormir al bosc com ha fet cada dia, ni els germans de Madrid podran posar les seves hamaques, serem molta més gent i potser no trobarem lloc per dormir als albergs... caldrà còrrer per arribar a temps... uf...
Descans abans de la Costa del Sapo
Superada la Costa del Sapo O Cadavo ens espera. Un poblet sense massa encant, i on visitaré la farmacia dos o tres cops... cal aprovisionar-se ja que els peus estan fatal i comença a ser dur el caminar....

Camino Primitivo. VI. Grandas de Salime-A Fonsagrada

Iniciem la pujada, cases i horts...
 Avui deixarem Astúries i entrarem a Galicia. Santiago ja és més a prop. Per assenyalar el canvi, a més, avui será el primer dia que toparem amb la boira, que no es convertirá, però, en pluja. Caminem fresquets i s'agraeix. Els dies passats i el trajecte més planet, ens ajuda a compartir més xerrades, molt profundes o molt efímeres, segons el moment i les persones. És difícil definir-ho. Compartim moments alegres, de superació, de molt esforç, de patiment, amb persones amb qui no tenim res a veure i a qui, en la majoria dels casos, no tornarem a veure mai més. I potser per això, ens expliquem des del cor.
En una petita ermita, us sona..??

Primers peregrins ciclistes...
 Gent d'edats, experiències vitals i motivacions molt diferents. Amb tots es troba aquest punt en comú, que ens serveix, i des d'on reflexionem sobre què coi fem aquí??
Cria de musaranya

Al camí
 Serà avui també un dia molt fotogènic d'animalons, de flors, de paisatge, tot i la boira. De disfrutar que el sol ens donarà una treva. Arribem a A Fonsagrada després d'un últim "repechon" inesperat que ens deixarà baldats!! A la tarda, tots al mateix alberg, ensenyarem jocs de taula als italians i farem un masterchef internacional.. Tots a la supercuina fent tots els plats posibles amb arros i como no, pa amb tomata i pernil salat!!!
Eòlics i boira

Passem a Galicia!

Primer punt km gallec

Solera a la Venta del Acebo

Digitalis, ens acompanyarà tots els dies.

Pinta bé

Detall de la Font sagrada de A Fonsagrada

Camino Primitivo. V. Berducedo-Grandas de Salime

Petit tram de carretera
 La jornada estrella era ahir, i va ser molt bonica, dura, exigent... l'arribada a Berducedo, un sopar comunitari d'espaguettis a la carbonara que ens va fer en Mario, amb la recepta de la seva mamma, ja fa que ens trobem i compartim el camí, des de l'absolut respecte i també des de la preocupació per com están els altres.... Així, tot i caminar en solitari, ens trobem i ens ajudem, compartim estones de xerrera, practicant idiomas, i arrosseguem la nostra motxilla, i el nostre cansament, i la nostra motivació, ara amunt, ara avall...
Un altre port, més eòlics...
 Aquest Camino té aquesta particularitat. Desnivell constant, trencacames i sorpreses cada dia. Per a mí avui será el dia més bonic i més fotogènic de tots. També de desnivell inesperat per salvar un pantà construÏt el 1953 que ens fa caminar moltes més hores per salvar aquesta part.
Des de Santa Martina, autorretrat

La Marion em precedeix...  al fons embassament de Grandas de Salime
 El descens será per un magnífic bosc, 760m de baixada, cremat ara fa just 3 mesos, des de l'abril. Foc intencionat, iniciat per dos punts, i amb el culpable ja identificat i pendent de judici, potser. No té explicació, potser el poder encarir la fusta d'altres propietaris? Ens expliquen que el bosc va cremar durant 4 dies, i que van ser moltes moltes hectàrees...
El bosc, cremat des de l'abril passat

Bellesa dins la destrucció
 I un dilema ètic, comenta la Sandra, com es pot trobar bell allò que ha estat destruït? i és així, realment. Jo, sempre més negativa, aquest cop he vist regeneració en el bosc... tot i que els experts que ho coneixen em diuen que no es sap quan tardarà a recuperar-se....
Bosc de castanyers, tot just arribant a la presa
 L'arribada a la presa será el preludi de l'última pujada al poble. Ara seran uns 400 m de pujada. El camí passarà per bosc de castanyers, aquest intacte, i abans de començar ens retrobarem tots en un mirador on reposarem forces  i compartirem el que portem a la motxilla: pa, galetes, xoriç, aigua.. una foto i un somriure... Comencem a anar tocats, tots, d'una manera o altra, però estem contents. Em retrobo amb en Mayan, a qui primer vaig conèixer, i ens acomiadem per últim cop. Ho venim fent des del primer dia! però qui sap....
Des de les comportes...
Arribarem a Grandas de Salime amb dignitat, tot just per compartir un dinar de pincho, en el millor bar del poble. Aquí es menja bé, i després d'una tarda de diumenge tranquil.la, compartirem sidra i experiències amb la nova gent que s'incorpora. Tots estem d'acord en el mateix: aquest camí és diferent i conserva el que va ser en un inici el francés. El paisatge compensa, tot i la duresa, i pots disfrutar de la gent d'una altra manera.

5 d’ag. 2017

Camino Primitivo. IV. Campiello-Berducedo

Tendresa
El dia es presenta dur i llarg, ja que estem cansats d'ahir, i hi ha desnivell fins al Puerto del Palo, que és el punt més alt. Tot just sobre els 1.100 m, però carregats com anem es pot fer feixuc.... No serà així, ja que el desnivell s'anirà guanyant progressivament i el magnífic paisatge, molt difícil d'encabir en la foto, alegra el camí.

Senyals

Peregrins

Cavalls salvatges?

Runes d'un dels hospitals

Amb carinyo....
 Al Puerto del Palo, tot just abans d'iniciar el descens trobarem un xicot jove venent llaunes de beguda. Vingut de fa un temps de Madrid, les dificultats per trovar feina de disseny gràfic, l'han portat a preferir la vida tranquil.la i solitària en aquest indret de món. Diu sentir-se a gust en aquesta tranquilitat, en aquesta zona on encara hi ha ossos, i on hi ha més llops que persones....
Gairebé al Puerto del Palo
Com cada dia els últim km costaran, ja que la calor es forta en aquestes hores. Tot i això els 3 km finals fins a Berducedo serán encantadors passant per un bosc de conte.

A punt d'arribar a Berducedo